miércoles, 26 de octubre de 2011

Roda de Isábena-Los bienes-.Serie: Charrán al Banc del sinofos...



Doc. 27º.  Charrán al banc del sinofós…

Roda de Isábena. Los biens d’Aragó a Cataluña y Los Fantasmes.
            -. Si San Pedro de Siresa, va se la fundasió del Reino d’Aragó . Roda de Isábena e la génesis l’empesamén y la continuasió de Tamarit.
            -. Me bos di Juanet a que ve tot aixó, lo de Roda pa yo e mol nou.
            -. Verás Toñet, no sas l’abrás mes gran que mos donabem Mosén José Mª Liminyana y lo que garrapatee estes lletres, cuan de cuan en cuan mos trobabem o coinsidiem  per algún dels alitracs, que coma bons aragonesos defenem y defeniem (en lo cas del Mosén), no sol coma bons, sino coma tosuts, incansablles y vapuleats a molta honra aragonesos.
            -. Bueno menos palla y al gra, expllicam lo de Roda en Tamarit, apart de que Mosen J. Mª Liminyana va se Coadjutó a Tamarite en Mosén José l’añ de la pera, no li trobo cap asemeyo.
            -. Permitisme que faiga un poc de historia. Tamarit y Lleida,  pa reconquistales al moros  van está asediades duran set llargs añs per les forses de una Cruzada Papal. Astí entre Roda de Isábena, coma Obispat y Diócesis d’Aragó, va posá a disposición de estes forses que les asediaben totes les seues riqueses.
            -. Coma sempre tot e custió de cuartos.
            Primé se traslasde l’Obispat de Roda al reconquistal a Barbastro y después mes tarde a Lleida. Coma reconeiximén d’esto feit, l’Obispat de Lleida se anomene hasta fa….
            -. Se anomene Roda- Lleida, esta no perteneix hasta mol mes tarde a Cataluña, que al prinsipi, sirá un Marquesat y tendrá los seus usaches o fueros propios.
            -. O sigue que l’Obispat o la Diócesis….
            -. No me talles, que pergo lo fil. La Diocesis (en lo nom aragonés per Roda y catalana per Lleida) quede a caball entre Aragó y Cataluña. Ya Jaime II al 1312, demane al Vaticá la separación de les dos Zones, pero lo Papa diu “dilata”, varies son les ocasions en que esta solisitut se repetís en lo mateix resultat, no ña conflicto entre aragonesos  y catalans y la cosa seguís.
            -. Cuan fa poc, se acorde cambiá la liturgia que se fie en llatí a la llengua nativa, surgís la chispa. A Cataluña se diu la misa en catalá y pretenen que se faige lo mateix al Aragó.
            Encara que fie 30 añs que estabe desidit lo cambio (cuan va morí Franco), la Esgllesia, coma dibe Don Quijote “Bien te digo amigo Sancho que con la Iglesia hemos topado”, se u pren en molta calma.
            -. La cosa está estancada y ademés si cuan los moros conquisten Lleida diguen que lo Bisbe se traslade a Roda, ¿Qué ña de raro y de tan soroll que ara torne a LLeida?
            -. Toñet aixó que diues e mes fals que un ral de pllom.
            -. Lleida desapareix al 707 y Roda se cree al añ 900. Uno dels motivos de la seua creasió seríe la apetensia del Bisbe de Urgell, als territoris de La Ribagorsa, que servirá de contensió a les seues pretensions.
            La pólvora sirá la política, cuan al Vaticá surgisen, les apetensies catalanes en proyectos coma. “Paisos Catalans”, “Territories baix la administasió aragonesa”, referinse a la “Francha de Ponent de Cataluña”, formada la mayoría per les parroquies aragoneses o la definición de “La llengua coma punta de llansa a una dominasió territorial”.
La pólvora esplote.
Lo que no se habíe conseguit durán mols añs, siglos, se materialise rápidamente  en la intervención que capitanee Liminyna, en los párrocos que lis afectabe.
            -. Home yo crec que se podíe haber feit unes consultes als llocs según volíen quedá, perque lo sistema de ordeno y mando, dels dictadós…
            -. Olvides una cosa Toñet, ( o milló moltes) de tots estos sistemes duren mol poc, mentres que la esgllesia porte ya 2011 añs. L’altra diferensia estribe en la llibertat de elecsió, entre un tiro y la llibre y voluntaria de la religió cristiana. Y la gran diferensia estribe, en lo seu sistema moral, que permitís retallá, corregí y encausá los excesos de uns pocs, les apetensies d’altres, la sed de poder, lo enriquemén ilísit, la prepotensia. Mals que patisen totes les dictadures de vida efímera a nivell históric. No me poc figurá al capellans o al bisbes fen propaganda, per un puesto como si fosen polítics, ya sas que a diferensia en los polítics, han de estudiá y formase durán añs.
            -. Tamé ña capellans que…
            .- En tots los sacs de garbansos ne va algún de negre.
            Un meche que falte al seu churamén hipocratic, no se pot di que la profesió    de la medisina sigue una selva salvaje. Un chutche que prevarique, no vol di que toda la chustisia sigue corrupta. Coma la Esgllesia, tenen mecanismos pa corregí tals abusos y coma los capellans han de estudiá y ganás lo puesto.
            Per últim cuan se fa la “Separasió” Lo Vaticá únic órgano competén, entre los seus administats o sigue les Diócesis, marque cllaramén les propiedats de cada un “A Deu lo que he de Deu y als aragoneses y catalans lo que he de cada u “
            -. Y astí entre la política, en la primera consecuensia que paralise tots los cambios que están en marcha en les altres Diócesis del pais.
            -. Si Toñet, estos personajes catalans o aragonesos ajenos a la Esgllesia, se aprofiten de lo ajeno portangüe al seu terreno, no deberíen se nombrats coma catalans o aragonesos.
            -. Se habríen de di polítics. Ye veurem si algún se bañe en estes eleccsions.
            -. No Toñet, te tornes a etivocá, no tots los polítics son iguals que ña de honrats coma el que mes. A nestos personajes que envenen la convivensia entre catalans y aragonesos, si les habríe de di   “FANTASMES”.
                        -. Es que no tenen vergoña.
Tamarit a vin d’Abril del dos mil onse.
Julián Naval de Tamarit.